Quan la família no flueix hi sol haver un dels membres que externalitza el seu malestar en forma de conducta problemàtica (agressivitat, aïllament, addicions, depressió, ansietat…).
Normalment, la família interpreta que aquest membre (normalment algun fill o filla) és l’origen dels problemes, mentre que en realitat és el senyal que alguna cosa no funciona.
En els canvis d’etapa del cicle vital (inici de la convivència, naixement d’un fill, adolescència, niu buit, jubilació) o en esdeveniments sobrevinguts estressants (malaltia, mort, separació, accidents) poden aparèixer conflictes o problemes d’adaptació.
La família travessarà canvis en la seva organització, i no tots els membres s’hi adapten igual ni al mateix ritme.
Cal tenir present, però, que la família sempre intenta fer tot el possible per solucionar aquest malestar.
Moltes vegades, però, no se’n surt i fins i tot es poden donar certes conductes que l’agreugin repetint maneres de fer que no han donat fruit i que encara han encès més el conflicte.
La comunicació empàtica, l’agraïment, el perdó, la flexibilitat, els límits, la comprensió, entre moltes altres actituds, són recursos molt útils que caldrà recuperar perquè la família pugui emprendre noves maneres de relacionar-se favorables per a tots els membres.
Si la família s’adona que no sap o no pot recuperar aquests recursos per autoajudar-se, se sol plantejar la possibilitat de demanar ajuda per al membre simptomàtic.
Des de l’enfocament de la Teràpia Familiar Sistèmica, aquesta ajuda psicològica ha d’anar destinada al sistema familiar de manera que tots els membres cooperin a la recerca del benestar col·lectiu.
Al capdavall, es tracta que cada membre pugui ser acceptat i sentir-se estimat tal com és dins la família per poder créixer individualment en un context familiar amorós i segur.
#famlia #terapiadeparella #terapiafamiliar #conflictesfamiliars #adolescencia #psicologiaterrassa #psicologia #psicoterapia #terapiasistemica