Si les coses ens van bé, no volem pas canviar, oi? Per tant, canviar implica acceptar que les coses no van bé. I acceptar-ho requereix humilitat i coratge en la mateixa proporció.
Humilitat perquè obrim els ulls a coses que no ens agraden, siguin de nosaltres o de persones o situacions del nostre entorn. I per tant admetem que la nostra vida no és tan bonica com ens crèiem.
I coratge perquè acceptant-ho estem fent el primer pas cap a un canvi que ens espanta perquè ens obliga a sortir de la nostra zona còmoda i sabem que fer-ho ens costarà.
Per tant, la resposta a per què ens resistim tant a canviar podria ser la por. Por de deixar de ser tal com som. Por de perdre. Por de no saber què passarà després. Una por lògica i comprensible.
Però aquesta por pot ser vençuda per la motivació, les ganes, la certesa que viurem en coherència amb el nostre propòsit de vida, fent cas, per fi, a la nostra essència, i vivint tal com desitgem viure: amb entusiasme i alegria.
Et convido a reflexionar-hi si no et trobes bé, si sents insatisfacció. I recorda que els canvis més potents són els interiors, els que et creus fins a la part més profunda de tu mateix/a.
Una abraçada ❤️
Núria