📌Virginia Satir (1916-1988) va ser una psicòloga nordamericana reconeguda especialment pel seu treball innovador en la teràpia familiar sistèmica.
💡Aquest text sintetitza el que significa "autoestima" realment, que no té res a veure amb sentir-se intel.ligent, guapa o simpàtica (com es pot apreciar en la seva declaració).
📝 Es tracta de construir una mirada interior, de dins cap enfora, alliberada de la mirada externa.
👤Una mirada que ens reconegui com a persones lliures, responsables, dignes de respecte, honestes, conscients, autèntiques... En definitiva, úniques.
🌟Potser el text us ressona i us el feu propi. O potser no és encara el moment. Sigui com sigui, aquí el teniu per reflexionar-hi, si us ve de gust.
Una abraçada 💓
Núria
La meva declaració d’autoestima (per Virgina Satir)
Jo soc jo.
Enlloc del món hi ha ningú exactament igual que jo.
Hi ha persones que tenen aspectes meus,
però de cap manera el mateix conjunt que jo.
Per tant, tot el que surt de mi és autènticament meu
perquè jo sola ho he triat.
Tot el que és meu em pertany:
el meu cos i tot el que fa;
la meva ment, amb tots els seus pensaments i idees;
els meus ulls, incloent-hi totes les imatges que perceben;
els meus sentiments, siguin quins siguin: ira, alegria,
frustració, amor, decepció, emoció;
la meva boca i totes les paraules que en surten,
refinades, dolces o seques, correctes o incorrectes;
la meva veu, forta o suau
i tots els meus actes, siguin per als altres o per mi.
Soc mestressa de les meves fantasies,
els meus somnis,
les meves esperances,
les meves pors.
Són meus els meus triomfs i els meus èxits,
tots els meus fracassos i errors.
I com que tot el que és meu em pertany
em puc arribar a conèixer íntimament.
Al fer-ho, puc arribar a estimar-me
i sentir amistat cap a totes les meves parts,
puc fer factible que tot el que em pertoqui
funcioni per al meu millor interès.
Sé que tinc aspectes que em desconcerten
i d’altres que desconec.
Però mentre em valori i m’estimi,
puc buscar, amb valor i optimisme, solucions als problemes
i anar descobrint-me cada vegada més.
Tant se val el que sembli o com soni,
el que digui o el que faci,
pensi o senti en un moment donat,
tot és part del meu ésser.
És real i representa el lloc que ocupo en aquest moment del temps.
A l’hora d’un examen de consciència,
sobre el que he dit i fet, he pensat i sentit,
algunes coses resultaran inadequades,
però puc descartar l’inapropiat,
conservar el que és bo
i inventar quelcom nou
que supleixi el que he descartat.
Puc veure, escoltar, sentir, dir i fer.
Tinc els mitjans per sobreviure,
per apropar-me més als altres,
per ser productiva i per donar sentit i ordre
al món de persones i coses que m’envolten.
Em pertanyo i així em puc estructurar.
Jo soc jo i estic bé.
Virginia Satir, 1975