Estem endinsant-nos en la segona onada de la pandèmia i això ens espanta. La por d’un futur incert i el pessimisme que constantment ens arriba des dels mitjans de comunicació són gasolina per l’ansietat. Una ansietat que és molt contagiosa i que, lluny de solucionar res, encara ens debilita més davant d’unes circumstàncies que requereixen calma i fortalesa emocional.
I si anem a contracorrent i en lloc de deixar-vos endur per l’angoixa, vivim aquesta crisi com una oportunitat? I si posem en pràctica estratègies que ens permetin afrontar-la més eficaçment? Per fer-ho, caldrà canviar laguns hàbits de pensament. Aquí us en proposo uns quants:
❌Anticipar el que pot passar en el futur no serveix de res perquè segurament no passarà i ens angoixarem i gastarem energia inútilment.
✔️Centrem-nos en el present, en el que podem fer avui, en gaudir del que sí que tenim. Així tindrem la ment més lúcida per afrontar amb serenor els embats que ens vagi portant la vida.
❌Esforçar-nos a tenir-ho tot sota control és frustrant perquè mai ho aconseguim.
✔️Acceptem que no podem controlar-ho tot i centrem-nos en el que sí que és a les nostres mans. L’actitud amb què afrontem les coses sempre és a les nostres mans.
❌La veu crítica, hiperexigent i jutjadora que portem dins ens boicoteja i ens fa perdre la confiança en nosaltres.
✔️Silenciem-la amb missatges positius i amables cap a nosaltres. Què li diries a una persona que t’estimes i que té un problema? Doncs el mateix, amb la mateixa tendresa i amor, digue-t’ho a tu.
❌Si malgrat tot, tenim moments en què l’ansietat s’apodera de nosaltres, no la neguem ni lluitem per no sentir-la perquè això encara la fa més forta.
✔️Entreguem-nos a l’emoció, sentim-la profundament, deixem que ens traspassi. Les emocions són com onades, tal com venen, se’n van. Escoltem el seu missatge: potser necessitem descansar, o dormir, o menjar, o parlar amb algú, o riure, o plorar. Fem-li cas, però no deixem que ens segresti.
Espero que aquests recursos us siguin útils per afrontar aquest gran repte que ens toca viure!
Núria