Posar-se davant d’un full en blanc quan tens el cervell en plena ebullició és un bàlsam que només coneix aquell qui practica l’escriptura expressiva. L’eina és molt bàsica però altament efectiva. Només cal buidar-se, sense límits, sense pensar en ningú, qui ha de voler llegir tot aquest garbuix?
No estem fent literatura, estem fent teràpia! Estem aclarint-nos, donant forma a experiències sentides però mai escrites. Estem a punt d’esdevenir protagonistes i narradors de la nostra història. Quin privilegi!
Però per fer-ho, t’has de treure totes les cuirasses que t’encarcaren. Com?
1. No corregeixis res del que escriguis. Tira milles, sense fre, oblidant-te de qualsevol censura o prejudici. Obre les comportes del riu d’emocions que tens dins!
2. Valentia! No hi ha tabús, no hi ha res innombrable. Tot, absolutament tot, es pot escriure. Ningú prendrà mal amb paraules escrites sense destinatari. I si cal, després cremem el full!
3. No imitis a ningú. Cadascú té la seva manera d’escriure i totes són bones. Ser autèntica i genuïna et fa única.
4. Fes-te preguntes incòmodes. Què faria si no tingués por? Estic evitant parlar d’alguna cosa? De què tinc por? A qui no vull decebre? Per què em quedo a la superfície? Què desitjo realment?
Crea’t un ritual d’escriptura, en el teu racó preferit, durant una estona de silenci, amb el teu millor bolígraf i la teva llibreta més bonica. Et coneixeràs més bé i viuràs més feliç.
