"El primer pas en una relació d'ajuda, com és la psicoteràpia, és sentir una mena d'amor, compost de respecte, interès, estima i afecte per l'altre. És l'amor terpèutic." Manuel Villegas
L'amor terapèutic és imprescindible perquè el terapeuta pugui acollir amb interès i afecte la persona que demana ajuda.
Per tant, cal una implicació emocional per part del professional, una presència, una atenció plena per poder comprendre la vida de l'altre.
La relació entre demandant i terapeuta, doncs, és una relació autèntica, i només gràcies a aquesta aliança el procés de millora és possible. Sense aliança, no hi ha teràpia.
Per a les terapeutes, com jo mateixa, la persona que tenen al davant se situa en el centre de la teràpia, i com a tal, s'ha de sentir acollida amb una actitud de respecte, escolta activa i proximitat.
I al mateix temps, cal una distància reflexiva i neutral perquè la persona pugui prendre consciència dels canvis que ha d'emprendre.
En definitiva, terapeuta i demandant se sintonitzen, parlen el mateix idioma i de mica en mica co-construeixen una via nova que conduirà cap al benestar i l'autonomia de la persona.