Quan parlem d’autoestima, sovint l’associem a agradar-nos físicament, a un cert egoïsme, a llibres d’autoajuda tipus “si vols pots”, a un fort individualisme i a d’altres falses creences que, lluny d’acostar-nos a fer-nos sentir millor, encara ens fan sentir més poca cosa.
Per això, val més parlar d’amor propi. Però què és realment? Doncs és la capacitat d’acceptar-nos i valorar-nos (no pas agradar-nos) tal com som. Les persones que s’estimen i s’accepten són felices, confiades, tranquil·les i capaces de gaudir de la vida, i a més, es caracteritzen per:
Tenir un bon concepte d’elles mateixes
Ser més resilients i capaces de superar l’estrès i els entrebancs
Tenir expectatives realistes sobre elles mateixes i els altres
Sentir-se segures de les decisions que prenen
Mantenir relacions saludables amb els altres
Ser assertives alhora de comunicar-se
Per aconseguir-ho, sobretot és bàsic que el nostre diàleg intern sigui coherent amb aquest amor propi. L’autocrítica corrosiva no ajuda a fer-nos sentir bé. En canvi dir-nos paraules amables, tendres i compassives ens empoderarà i ens motivarà per tirar endavant amb el que faci falta!
---------------------------------------------------------------------------------------------------
Què perjudica l'amor propi?
Callar quan tenim alguna cosa a dir
Dir Sí quan volem dir No
Parlar-nos malament
Comparar-nos amb els altres
Voler agradar a tothom
Demanar perdó sense motiu
Ignorar les pròpies necessitats
Què el beneficia?
Potenciar-nos les fortaleses
Prendre decisions
Parlar-nos amb amor
Ser optimistes
Ser objectius i flexibles
Actuar sense por al què diran
Tenir clars els nostres valors
Fer coses agradables
Ajudar als altres