Les coses, de vegades, són un desastre. Potser has de prendre una decisió que et bloqueja, potser estàs en un estat de confusió horrible, potser tens una pila de coses a fer i no saps per on començar, o potser comences una etapa nova que t'espanta.
I en aquestes situacions, potser tens una veu crítica que posa llenya al foc en lloc d'ajudar-te. Una veu que t'escridassa i et diu que no te'n sortiràs, que no ets prou bona i que et bloqueja. I cada dia és una repetició de l'anterior, i cada nit et sents fatal, esperant que amb el temps et passi tot aquest patiment.
Però... segur que no hi ha altres maneres d'afrontar situacions difícils?
Brené Brown, una reconeguda professora americana en Treball Social, parla en els seus llibres i aquí d'una alternativa per afrontar els problemes. I si "abracem el caos"? I si en lloc d'intentar lluitar i escapar de la por, l'angoixa, l'estrès o la desmotivació, les abracem? Però què significa això realment?
Segons Brown, abraçar el caos implica abraçar la incertesa, el risc i la por. Es tracta de triar ser valenta, fins i tot quan costa i és difícil. Es tracta de comportar-te de manera natural en lloc de protegir-te amb el perfeccionisme i la rigidesa. Es tracta de prendre una decisió i triar atrevir-t'hi i tenir por al mateix temps. En altres paraules, significa ser vulnerable.
Des d'aquesta mirada, podem ser valentes i tenir por alhora. Des de la vulnerabilitat, podem prendre aquelles grans decisions, gestionar la incertesa, acabar la feina pendent o fer el primer pas d'una nova etapa. La incertesa no sempre és dolenta, i reconèixer que podem ser valentes i vulnerables alhora pot ajudar.