Buscar
  • Núria Cañameras

Què és la teràpia narrativa?

Actualizado: 30 de oct de 2019

La teràpia narrativa entén el subjecte com a únic expert de la seva vida i el situa jeràrquicament en la mateixa posició que la terapeuta, de manera que entre les dues persones s’estableix una relació de col·laboració que culminarà amb el benestar psicològic de la persona gràcies a donar sentit a les seves experiències.


La teràpia narrativa separa la persona del seu problema. D’aquesta manera, en considerar-se dues entitats separades, la persona pot adoptar un rol observador i pot analitzar objectivament les seves circumstàncies.


La teràpia narrativa anima la persona a descriure a través del llenguatge episodis concrets de la seva vida, que seran escoltats i processats per una psicòloga empàtica, que l’accepta incondicionalment en tota la seva complexitat, i que li transmet de manera genuïna la seva percepció del problema.


El sol fet d’explicar la història ja és en sí un acte que estructura i modifica l'experiència, mentre que allò que roman sense dir sol restar confós en el cos, expressant-se sovint en forma de símptoma. Però el client no emet el missatge en el buit, sinó que va dirigit a algú que l’ajuda a reescriure aquella vivència.


Sovint, la pròpia narració és plena de sentit, i externalitzant-la la persona s’adona de les causes de la mala experiència. D’altres vegades, la teràpia ajudarà a desfer distorsions cognitives que contaminen la història. I en altres casos, s’exploraran històries alternatives, històries mai dites, que han quedat a l’ombra de la història principal, però que val la pena posar en valor per si enriqueixen la història principal, o bé li donen un sentit diferent.


La teràpia narrativa enriqueix la identitat de la persona. Quan una persona acudeix a teràpia, sovint ho fa amb una identitat empobrida perquè el problema l'ha segrestat. Aquest empobriment condiciona la relacions amb els altres i amb un mateix, de manera que s’acaba reforçant el relat de negativitat, per exemple «no valc res», com si fos un tret inamovible, descontextualitzat, i que predetermina per sempre més la persona.


La teràpia narrativa, des de la curiositat i l’escolta positiva, aconsegueix explorar valors, desitjos, motivacions, relacions amb persones significatives, records tendres, i qualsevol altre aspecte de la vida de la persona que desvinculi la seva identitat del problema que ara l’està segrestant. I és que cada persona és única, polièdrica, canviant, flexible i amb moltes històries boniques per explicar.

0 vistas

©2019 by Paraules Centre de Psicologia. Proudly created with Wix.com