Buscar
  • Núria Cañameras

Depressió i solitud

Actualizado: 15 nov 2021



"No ets una màquina espatllada. Ets una persona amb necessitats no cobertes. Necessites una comunitat. Necessites relacionar-te amb el món i ser respectada, necessites sentir-te connectada a altres persones." Johan Hari, Lost Connections.


La Paquita va arribar a Catalunya quan tenia 15 anys, als 20 es va casar i va tenir 3 fills. Es va dedicar a la seva criança i educació mentre eren petits. Després va posar-se a treballar a la botiga de queviures del barri fins que es va jubilar.

En el seu dia a dia sempre havia estat envoltada de veïnes, clientes, fills, nòvies dels fills, marit, pare i mare a qui va cuidar fins que van morir.

Ara la Paquita té 85 anys. Viu sola en un pis petit d’un barri de Terrassa. Els seus fills han fet la seva vida lluny de la seva ciutat. Les veïnes i clientes han anat desapareixent, algunes en residències, algunes han mort i d’altres estan soles a casa com ella, sense prou facultats per sortir sense la companyia d’algú més jove que pugui fer-se càrrec del seu cos fràgil.


La solitud en persones com la Paquita és una condemna injusta. Després d’una vida dedicada a la família i a la comunitat, milers de persones d’edat avançada es troben confinades a casa seva sense vincles significatius, sentint-se vulnerables, espantades i sobretot soles.


El CAP Est va impulsar un projecte per intervenir en casos de depressió i ansietat causades per una solitud sobrevinguda en persones grans. Es tracta de substiuir la prescripció farmacològica per la prescripció social, és a dir, fomentar espais de convivència on es puguin tornar a sentir acompanyades, compartint experiències, rememorant històries i construint nous projectes comuns amb persones en la seva mateixa situació.

Les persones som éssers socials, tenim la necessitat de cuidar i ser cuidades, de sentir-nos útils, de ser tingudes en compte, de formar part d’alguna cosa més que casa nostra i de comunicar-nos, comunicar-nos molt.

Tinc la sort de participar en aquest projecte amb el Grup de Dones d’Egara, el CAP Est de Terrassa i el Casal de Sant Llorenç. Tan de bo iniciatives semblants s’escampin per tota la ciutat i cada vegada la solitud sigui només una opció, no una obligació.


17 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo

"El primer pas en una relació d'ajuda, com és la psicoteràpia, és sentir una mena d'amor, compost de respecte, interès, estima i afecte per l'altre. És l'amor terpèutic." Manuel Villegas L'amor terapè